lunes, 29 de agosto de 2011

El final del camí

Sents com el cel et cau al damunt i no hi pots fer res. Veus com el teu final s'apropa i tant sols vols que sigui rapid. De repen despertes i t'adones que tot ha sigut un somni, que ni ella es teva ni estas mort, per molt que desitjesis estar'ho.
Recordes el seu somriure, la manera com amb un peto et feia sentir el mes afortunat del mon, l'unic, i com despres de tot aixo, tant sols has sigut un mes que passara a la historia per ser el mes il•lus de tots. Ets aquell, el que va donar tot i mes per ella, i que finalment, no va rebre ni un "adeu".
En aquest moment, ets la persona mes trista i mes sola del mon. Inconsolable i a l'hora inaguantable, tantsols desitges que tot acabi, desitges despertar en l'infinit, en un infinit perfecte sensesofriment, un infinit on tot es compleix.

No hay comentarios:

Publicar un comentario